La sort dels campions, o París amb una flor al cul (i unes quantes a la samarreta). Dissabte al vespre Clermont tenia la possibilitat de retornar a l’èlit del rugby francès per la porta gran. I va estar a punt d'aconseguir-ho. Des del primer cop de càstig transformat per James Brok als vint minuts de partit, Clermont va mantenir la iniciativa en el marcador i el joc, arribant a disposar d’un diferencial de 0 a 12 en iniciar-se el segon temps. Només en els darrers minuts París seria capaç de tombar la truita. Perquè París és París, i sempre juga a casa.Mentre els de Clermont anaven baixant la intensitat, els hexagonals van anar retallant distàncies fins aconseguir un 9 a 15 en el marcador a manca de vint minuts. Al minut seixanta-vuit, Pichot invertia per primer cop el marcador: un seu assaig habilitava els parisencs (16 a 15). La penalitat transformada altre cop per Brok feia canviar de nou l’hegemonia en l’electrònic. Però a l’Stade Français no se’l pot vèncer només a puntades: a manca de tres minuts, Radike Samo aconseguia un assaig que val un Brennus per a l’SF. Com el 2004, l’Stade aixeca el títol davant d’un meridional; llavors els derrotats vàrem ser els catalans. Aquest dissabte, foren els occitans de Clermont.
La temporada regular ha finit, i només queda preparar el Mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada